Com ja hem dit anteriorment, l'hindi i l'anglès són els dos idiomes oficials del país. No obstant això cada ciutat empra la
seua llengua materna a l'àmbit familiar. Així doncs, a Índia hi ha moltes
llengües perquè es tracta d'un país molt gran. Hi ha llengües reconegudes com ara:
2. Bengalí (idioma oficial de Tripura y Bengala Occidental).
4. Cachemiro
5. Dogri (idioma oficial de Jammu y Cachemira).
6. Guyaratí (idioma oficial de Dadra y Nagar
Haveli, Damán y Diu y Guyarat).
7. Hindi (idioma oficial d'Illes Andamán y
Nicobar, Bijar, Chandigarh, Chhattisgarh, Delhi, Jariana, Himachal Pradesh, Jharkhand, Madhya Pradesh, Rayastán, Uttar Pradesh y Uttaranchal)
11.Malayalam (idioma oficial de Kerala y Lakshadweep).
13. Maratí (idioma oficial de Maharashtra).
17. Sánscrito (idioma clásico), apenes 200.000 hablantes
18.Santalí
19. Sindhi (més parlat en la provincia pakistaní de Sind).
20. Támil (idioma oficial de Tamil Nadu y Pondicherry).
21. Télugu (idioma oficial d' Andhra Pradesh).
22. Urdu (idioma
oficial de Jammu y Cachemira).
I a més hi ha
al voltant de 2000 llengües que no són reconegudes i que es parlarien més a
l'àmbit familiar.
Estretament
relacionades amb l'hindi :
Angika — llengua de Bihar,
parlada al nord i al sud de Bidar, a la major part de Jharkhand i al districte
de Maldah i a la Bengala oest
Chhattisgarhi — llengua de Chhattisgarh
Hariyanavi (Haryanvi) — llengua de Haryana
Hindustànic — una mescla d'Hindi i Urdu,
parlat al nord de l'Índia.
Kanauji — llengua de l'Uttar Pradesh
Altres:
Bhili (tribal)
Gondi (tribal)
Així doncs, podem dir que l’hindi és una llengua minoritzada,
donat que pateix la interposició́ d’una altra llengua, l’anglès, i es troba
immersa en un procés de retrocés en els usos dins de la pròpia comunitat
lingüística. Tots els seus parlants es veuen obligats a practicar un
bilingüisme unilateral, ja que la llengua pròpia és insuficient per viure- hi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario