La educació en Índia.

L'educació a l'Índia és una tasca complexa a causa de la gran quantitat de cultures, llengües i ètnies que coexisteixen, i sobretot a les immenses desigualtats socials. La taxa d'analfabetisme que registra és del 55%.

A l'Índia els xiquets comencen la seua escolaritat en un primer grau, corresponent al que en Espanya anomenem Educació Primeria, que s'imparteix en la llengua materna o regional fins al cinquè grau.

A partir del sisè grau, s'inicia una iniciativa que intenta unificar a la població dividida en una gran varietat de llengües i de cultures a través de l'alfabetització. A partir d'aquest grau, s'implanta l'anomenada "fórmula trilingüe" basada en l'ensenyament en tres llengües diferents: la llengua materna o regional; l'hindi o l'anglès com a llengües de comunicació general; i una altra moderna (o estrangera). Encara que aquest projecte d'educació multicultural i plurilingüe té una reconeguda missió nacional no s'aplica en tots els estats de l'Índia.

Pel que fa a l'ensenyament universitari s'imparteix majoritàriament en anglès, encara que també hi ha centres d'ensenyament en idiomes regionals. Hi ha un gran nombre d'universitats privades que són el resultat de la colonització anglesa.

Curiositat:

Un home, que treballava com a dependent en una botiga d'aliments, va tenir la iniciativa de formar una escola per a xiquets amb pocs recursos. Es va dur a terme sota un pont, sense recursos materials, i s'encarregava de guiar l'aprenentatge dels seus alumnes donant-los una base fonamental de conceptes bàsics relacionats amb l'anglès, l'hindi i les matemàtiques.

"Niños de la India estudian en una escuela bajo un puente"